2009/11/03

El Google Wave no em serveix

La sensació que em queda després d'haver provat Google Wave és que no em servirà per res. He de comenfesar que em vaig sentir com aquell famós directiu que va despatxar l'invenció del telèfon cap allà l'any 1985 dient que mai acabaria de ser útil perquè ja existien els telègrafs i hi havia infinitat de missatgers.

És innegable que Google Wave és una virgueria tecnològica espectacular perquè permet l'edició de documents de manera concurrent, en temps real i per tanta gent com t'imaginis. Pels qui encara no sàpiguen de que va, recomano veure aquests tres vídeos.





Un bon exemple del que es pot fer fàcilment.



No us heu trobat moltíssimes vegades amb problemes per mantenir actualitzat un word que estan editant vaires persones simultàneament? Al final, mai saps quí ha escrit què, ni quan, ni on està l'última versió. En teoria Google Wave neix per solucionar aquest malson.

Tot i això, el problema del Wave i d'altres eines de gestió d'informació com el Google Reader és que justament acaben dificultant encara més la tasca per la qual estaven dissenyades. M'explicaré millor.

Google Reader és un lector de feeds en el que pots tenir els RSS de la informació que t'interessa i llegir-la cómodament. Per tant, el seu objectiu és integrar-te el teu consum de notícies i blogs (entre d'altres coses, és clar) en un sol lloc de manera ordenada per gestionar-te millor el temps i les neurones. Al final, el que li acaba passant a la gent que no l'utilitza bé, és que s'acumula una quantitat tant ingent d'informació que l'acaba saturant. Curiós que una eina que en principi s'ha pensat per ajudar-te a gestionar el consum d'informaicó, t'acabi estressant perquè te n'ensenya massa, no?

Google Wave és un editor concurrent i multimèdia de documents amb possibilitats infinites que permet que múltiples persones col·laborin en temps real modificant un document (o el que google en diu un wave). Aquesta virgueria fa que, al final, les possibilitats de tanta concurrencia i tanta interactivitat acabin convertint els waves en un caos absolut als pocs minuts d'utilitzar-los. Un wave amb 4 persones interactuant simultàneament sobre un tema seriós s'acaba convertint en un merder completament incomprensible i desestructurat.

Per tant, al igual que passava amb el Reader, Google Wave, que hauria de servir per gestionar documents de manera concurrent entre usuaris, t'origina una sensació d'estrés enorme quan veus que ets incapaç de seguir un wave de manera normal. De fet, per si cal aclarir-ho, encara és molt més terrible el Wave que el Reader a nivell d'estrés. En el Reader com a molt pot estressar-te veure com mai t'acabes els posts per llegir, en el Wave t'estressa veure tot el fluxe d'intercanvi d'informació davant dels teus propis ulls.

Segurament el que em passa és que encara no he sapigut veure perquè s'acabarà fent servir realment aquest servei però segur que no és pel que jo l'esperava tant impacient. També pot ser que, al igual que el Google Reader, necessiti aprendre'l a fer servir per evitar que em col·lapsi.

I també pot ser que simplement m'equivoqui i d'aquí uns mesos milions d'internàutes estiguin fent servir el Wave i hauré de tornar aquí per llegir com em vaig equivocar :)

3 comentaris:

  1. Ara entenc millor el funcionament general del Wave, però estic d'acord amb tu en que, ara com ara, em sembla poc útil o innecesariament complexe. De totes maneres, acaba de sortir i imagino que passarà per moltes etapes de testing, correcció, etc. Encara s'ha de definir el seu ús real, efectivament. En fi, donem-li un temps. Merci per l'explicació entenidora.

    R.

    ResponderSuprimir
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderSuprimir
  3. Potser el Wave funciona millor de manera distribuida, ja que en un bloc pot ser útil crear un espai concret amb les utilitats de Wave. En molts moments necesites una eina com aquesta, però és veritat que entrar al programa i tenir moltes entrades (waves) i a cada una d'elles massa palla que ningú gosa cremar.
    Potser la clau seria un programa com Scrivener, però onLine i amb possibilitat d'associar un xat a cada fragment. Perquè la gracia de la composició de treballs, sigui col·laboratius o no és poder-ho fer de forma no lineal i anar-ho ordenant sobre la marxa. WORD i PAGES només funcionen en una sola direcció.
    (forMAC): http://www.literatureandlatte.com/scrivener.html

    ResponderSuprimir